Les abelles, juntament amb altres agents pol·linitzadors, són imprescindibles per el bon funcionament de l’ecosistema. Si aquestes espècies es veuen amenaçades pels efectes de males accions per part de l’home, tot l’ecosistema es veu greument afectat. Les abelles, igual que altres pol·linitzadors, son bio-indicadors, la seva desaparició representaria la inviabilitat de la vida al planeta.
Les abelles obreres són la base de la colònia, encarregades de moltes feines que van alternant al llarg de la seva vida, com fer de mainaderes, guardianes, constructores i recol·lectores d’aliment, a les quals s’hi dediquen amb afany i generositat.
Són especialistes en explorar el terreny que envolta el rusc en varis quilòmetres; quan detecten aliment, informen a la resta d’obreres perquè també accedeixin al lloc, aquestes valoren la seva qualitat i comencen una sèrie de danses circulars indicant la seva localització. L’abella es posa a la flor i busca el nèctar, el qual xucla, el guarda a l’abdomen i el transporta cap a l’arna, combinant-ho amb substàncies específiques pròpies abans d’emmagatzemar-lo i deixar-lo madurar a les bresques del rusc; n’extreu l´humitat i tapa les cel·les amb cera perquè es conservi millor. Ara ja té la mel que utilitzarà com aliment pel manteniment de l’escalfor en l’estació freda, quan la pinya d’abelles tremoli per mantenir la temperatura interna del rusc. L’obrera també s’encarrega de recollir el pol·len per l’alimentació de la cria de les abelles i elabora la gelea reial i el pròpolis.
La reina és la mare de tota la colònia, és capaç de pondre varis milers d’ous al dia, segons les condicions ambientals i alimentàries. La reina només s’alimenta de gelea reial.
L’abellot és el mascle encarregat de fecundar la reina, tot i que fins fa poc es considerava inútil la seva presència a la colònia, recentment s’ha descobert que contribueix a la ventilació quan les temperatures son més altes.
La Mel
La mel és un aliment sa, nutritiu i saludable. La seva aportació d’energia és apreciable per l’organisme. A més s’han descobert més de 180 substàncies diferents que poden ajudar al benestar de l’organisme.
És l’aliment dolç més antic consumit per l’ésser humà.
La produeixen les abelles a partir del nèctar de les flors, i és un aliment indispensable per a la vida d’aquests insectes, juntament amb el pol·len, el pròpolis i la gelea reial.
Sobretot destaquem:
- Vitamines: presents en petites quantitats i canviant d’un tipus de mel a un altre. La de farigola, per exemple, és la més rica en Vit C.
- Àcids Orgànics: el principal és l’àcid glucònic, acompanyat d’altres com el butíric, l’acètic, el fòrmic o l’oxàlic. Tots ells ajuden en funcions del nostre metabolisme.
- Enzims: diastasa, invertasa, glucosa-oxidasa… que ajuden a simplificar els sucres perquè siguin més digeribles. També oxiden la glucosa fet que permet que la mel tingui un efecte antibiòtic.
S’ha demostrat que els aliments que tenen fructosa i glucosa junts (com estan a la mel) ajuden quan hem de fer esforços físics i sobretot per recuperar-nos de l’exercici.
A més, a nivell gastronòmic les mels tenen una àmplia gamma d’aromes, gustos, textures que permeten jugar a taula i a la cuina. El sabor i l’aspecte varien segons l’origen floral.
L’elaboració de la mel és una de les meravelles amb què ens obsequia la natura. Cuidar d’ella i conservar els hàbitats d’animals i plantes és una responsabilitat que ens beneficia a tots.
Del nèctar a la mel: un laboriós i pacient procés
Les abelles mel·líferes recorren centenars de flors en cada vol i xuclen unes gotes de nèctar en cadascuna. Ho absorbeixen a través de la trompa i ho emmagatzemen en el pap, el seu estómac de mel, on es barreja amb enzims que descomponen els sucres més grans.
Cada vegada que una abella torna al rusc lliura a altres abelles la càrrega del pap. És llavors quan les abelles receptores inicien l’anomenada maniobra de ventilació. Consisteix a prendre i deixar lliscar per la llengua unes gotes de nèctar deixant que s’exposin als corrents d’aire del rusc. D’aquesta manera, es va evaporant l’aigua que contenen. Durant uns vint minuts, milers d’abelles obreres repeteixen una vegada i una altra aquesta operació, regurgitant i tornant a empassar el nèctar alhora que li afegeixen més enzims.
Transcorregut aquest temps, el contingut en aigua ha disminuït molt i les gotes s’han tornat més viscoses i espesses. El nèctar ja està llest per a ser dipositat en les cel·les de les bresques on continuarà perdent humitat gràcies a les abelles ventiladores que creen corrents d’aire entre les bresques del rusc fins a aconseguir un òptim grau de maduració. Aquesta fase es prolonga durant tres o quatre dies, fins que la humitat és inferior a un 18 % i el nèctar ja s’ha transformat en mel.
Cada cel·la plena de mel és segellada amb una fina capa de cera, coneguda com a opercle. La mel operculada esdevé molt estable i es conserva en òptimes condicions de consum durant moltíssims anys.
S’inicia llavors el procés de collita i brescat per part dels apicultors.
El Pol·len
El pol·len està considerat un superaliment pel seu alt valor nutricional.
Conté:
- Hidrats de carboni
- Proteïna: és un aliment molt ric en aminoàcids essencials. El pol·len, per tant, pot ser un gran complement per a esportistes o persones vegetarianes que busquin una aportació extra d’aminoàcids.
- Vitamines: és ric en vitamines A, D, E, C, K, del grup B i colina, un nutrient que se sol agrupar dins les vitamines del grup B i que ajuda el fetge a eliminar toxines de l’organisme i també resulta necessària per al bon desenvolupament del fetus.
- Minerals: el pol·len és ric en una llarga llista de minerals i oligoelements
- Enzims: conté enzims essencials per a l’organisme. Per això el pol·len ens pot ajudar a millorar les digestions.
- Flavonoides: el pol.len és especialment ric en betacarotens, un tipus de pigments naturals que ens ajuden a protegir la pell de l’envelliment prematur. A més, són precursors de la vitamina A, necessària per a la proliferació cel·lular, el manteniment de les mucoses, la pell i la visió i el funcionament normal del sistema immune.
Quatre efectes beneficiosos del pol.len sobre l’organisme:
1. Vigoritzant i reconstituent
Gràcies al seu altíssim contingut en nutrients, el pol·len té la capacitat d’actuar com un potent energitzant que ajuda a sentir-se més vigorós, amb més força i més vitalitat. Aporta energia ràpidament i és un gran regenerador per a les cèl·lules i teixits.
- Regula les funcions digestives
El pol·len ajuda a regular el funcionament del sistema digestiu, tant si hi ha restrenyiment com diarrees. A més, conté enzims que ajuden a digerir millor els aliments.
També contribueix a mantenir saludable la flora intestinal i, per tant, ens ajuda a donar suport al sistema immunològic i a protegir l’organisme d’agents externs.
- Millora la salut de la pell i la vista
El pol.len, gràcies als betacarotens i al seu alt contingut en oligoelements, com el zinc, ens pot ajudar a millorar l’estat de la pell i a cuidar-la i també a millorar la vista i a prevenir l’aparició de malalties oculars.
- Millora la salut prostàtica
El pol·len és ric en zinc i vitamina E, dos nutrients molt interessants per a la salut de la pròstata.