Mel d’arboç Península Ibèrica

Mel d’arboç: un tresor amarg del bosc mediterrani

La mel d’arboç és una de les varietats monoflorals més singulars i apreciades dins del món apícola català. És produïda a partir del nectar de les flors de l’arboç (Arbutus unedo), també conegut com cirerer de pastor, un arbust autòcton que creix de forma espontània en zones de sureda, garriga i bosc mediterrani litoral.

A diferència de la majoria de mels, que solen tenir un gust dolç i floral, la mel d’arboç destaca pel seu sabor amarg i intens, amb matisos salats i un regust persistent. Aquesta amargor característica la converteix en una mel no apta per a tots els paladars, però molt valorada per aquells que busquen productes gastronòmics únics i amb caràcter.

La recol·lecció de la mel d’arboç no és fàcil. L’arboç floreix tardorencament, entre octubre i desembre, un període en què l’activitat de les abelles disminueix i les condicions meteorològiques poden dificultar-ne el treball. A més, la floració de l’arboç no és uniforme cada any i depèn molt de la humitat i la temperatura. Per aquest motiu, la producció de mel d’arboç és sovint escassa i variable, cosa que li confereix un valor encara més gran.

Aspecte i propietats organolèptiques

La mel d’arboç presenta un color ambre fosc, amb tonalitats que poden anar del rogenc al marró fosc segons la zona de recol·lecció i l’anyada. Té una aroma suau i vegetal, que pot recordar el cafè verd, l’herba seca o fins i tot el tabac. La seva cristal·lització és ràpida i forma una textura granulada fina que es desfà fàcilment a la boca.

A nivell gustatiu, és una mel complexa: comença amb una dolçor lleu, seguida ràpidament per una amargor profunda que es manté en boca. Aquest contrast la fa especialment interessant en aplicacions culinàries sofisticades.

Propietats per a la salut

A més del seu interès gastronòmic, la mel d’arboç és reconeguda per les seves propietats medicinals. Diversos estudis han identificat en aquesta mel una alta concentració de polifenols, compostos amb acció antioxidant que contribueixen a protegir les cèl·lules de l’estrès oxidatiu. També posseeix proporcions destacables d’àcid homogentísic, un marcador químic natural d’aquesta mel que s’ha relacionat amb efectes beneficiosos sobre la inflamació i la flora intestinal.

Tradicionalment, la mel d’arboç s’ha utilitzat com a remei natural per calmar la tos seca, alleujar el mal de coll, millorar problemes digestius i fins i tot com a desinfectant bucal gràcies a les seves propritats antibacterianes. Alguns estudis apunten també a un efecte protector del fetge i una capacitat antioxidant superior a altres varietats de mel mediterrànies.

Ús culinari i maridatges

Encara que per al paladar no acostumat pot resultar sorprenent, la mel d’arboç ofereix grans possibilitats gastronòmiques. Es pot maridar amb formatges curats o blaus, utilitzar com a ingredient per a salses de carn, o afegir a postres amb base de xocolata negra o cítrics. També pot ser emprada com a substitut del sucre en infusions, sempre que es vulgui donar un toc amarg interessant. A diferència d’altres mels, no es recomana per endolcir làctics o cereals infantils.

Apicultura responsable

Aquesta mel és elaborada de manera artesanal per apicultors compromesos amb la biodiversitat dels ecosistemes mediterranis. No es sotmet a cap procés de pasteurització ni ultrafiltració, cosa que garanteix la conservació de tots els seus nutrients i enzims naturals. La seva puresa es pot verificar a través d’anàlisis pol·líniques i cromatogràfiques, que asseguren la seva autenticitat i origen botànic majoritari.

En definitiva, la mel d’arboç no és només un producte alimentari, sinó una expressió viva del territori, de la flora autòctona i del saber fer d’una apicultura que estima la natura i respecta el ritme de les abelles.

Preguntes freqüents (FAQ)

• Què fa que la mel d’arboç sigui amarga? La seva amargor prové de compostos fenòlics naturals com l’àcid homogentísic.
• És adequada per a usos terapèutics? Sí, especialment per la gola, la digestió i per reforçar el sistema immunitari.
• On es produeix principalment? En zones de sureda i bosc mediterrani del litoral català i balear.
• Com s’ha de conservar? A temperatura ambient, en un lloc fosc i sec. No cal refrigerar.
• Es pot donar als infants? Només a partir d’1 any d’edat. Abans no és segur.